Isaac Newton (clàudia)

Isaac Newton va néixer el dia 4 de gener de l'any 1643 i va morir el 31 de març de l'any 1727, va viure 84 anys.

Va néixer a Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire,Anglaterra. El seu pare havia mort pocs messos abans i el va criar la seva mare fins que tenia tres anys, que la seva mare es va tornar a casar i ell va viure amb la seva àvia.

Quan ell tenia 16 anys la seva mare es va quedar víuda i el va treure de l'escola on estudiava; The King's School,i el va posar a pagés. A ell no li agradava gens i amb un desig de revantja va tornar a l'institut per ser el millor alumne d'ella.

Als 18 anys va començar la universitat i es va decantar per la química.

Al 1664 semblava disposat a contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Entre el 1664 i el 1665 té un període de descobriments molt importants, com ara la llei de la gravitació universal, els càlculs de fluxions, entre altres.

Després de més de trenta anys sent professor. Per ser director de la casa de la Moneda l'any 1969.

Va dedicar també la seva vida a les matemàtiques, la física i l'alquímia.

Va demostrar el moviment de la terra i el cosos celestes .

ISAAC NEWTON (Marta)

Issac Newton es ser un físic,matemàtics i filòsof anglès.
Va néixer a Julià el 4 de gener del 1643 i va morir el 31 de març del 1727 a Julià amb 84 anys.
El seu pare va morir un anys desprès de contraure matrimoni amb la seva mare Hannah Ayscough. Quan va complir tres anys, la seva mare va contraure matrimoni amb el reverent Barnabas Smith. La seva mare es va traslladar a viure amb el seu nou marit i el petit Newton es va anar a viure amb materna. Un anys més tard el petit Newton va ser inscrit a la King’s School a prop de la ciutat de Grantham. Ens la seva estada en las escola Newton va ser acollit per un farmacèutic, on va desenvolupar la seva habilitat per la mecànica.
Quan va fer setze anys, la seva mare el va fer torna a casa perquè comencés a ocupar-se dels assumptes de l’heretat. A Newton no li va fer res haver de torna a viure amb la seva mare el camp. El seu tiet el reverent William Ayscough, va convèncer a la seva mare per que el envies a Cambrigde en lloc deixar-lo en la granja familiar. Al juny del 1661, als divuit anys. Es va matricular com fàmul, guanyant la seva manutenció a canvi de serveis domèstics, tot i que la seva situació que econòmica no o necessites gaire. Axis que va començar a rebre una educació convencional en els principis de la filosofia aristotèlic. Però en el 1663 es va despertar el seu interès per d’investigació experimental de la natura, que els va estudiar pel seu compte.
En el 1665, amb l’arribava de la pesta a Anglaterra, l’escola de Cambridge va tancar les portes i Newton va tornar el seu petit poble a viure a la granja familiar. En el marc del 1666 es va reincorporar al Trinity que denou es va interrompre per la arribada de la pesta. No va reprendre el seus estudis fins el abril del 1667. Newton va descriure el anys 1665 i 1666.
En el anys 1687 Newton escriu els llibre “ Philosophjae Naturals Principia Mathematica”, on descriu la llei de la gravitació universal i les lleis del moviment, base de la mecànica clàssica. Cal saber que Newton va ser el primer que va demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. Així que les va ampliar demostrant que les òrbites  no podien ser solament el·líptiques sinó també podien ser hiperbòliques i parabòliques.
En el camps de la mecànica, Newton va enunciar els principis de conservació de la quantitat de moviment i del moments angular. En òptica, va construir el primer telescopi reflector pràctic i va desenvolupar una teoria sobre color bassada en l’observació que un prisma descomposa la llum blanca en els colors de l’espectre visible. Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta per partícules. També va formular una llei empíric del refredat i va estudiar la velocitat del so. Em matemàtiques, Newton comparteix amb Goottfried Leibniz el mèrit de la invenció del càlcul infinitesimal. També va demostrat el teorema del binomi generalitzat, va desenvolupar el "Mètode de Newton" per aproximar els zeros d'una funció, i va contribuir a l'estudi de les sèries de potències enteres.  

Sir Isaac Newton (Laura)

Sir Isaac Newton va ser un personatge anglès destacat en el camp de la física, les matemàtiques i la filosofia.

Va néixer el 4 de gener de 1643 i va morir el 31 de març de 1727.


Durant l’inici dels seus estudis, no va ser precisament un dels estudiants més destacats. Aproximada ment dels dotze fins als disset anys va assistir a The King’s School a Grantham, on encara es conserva una firma seva a l’ampit d’una finestra de la biblioteca. Al 1680 la seva mare se’l va emportar perquè treballés al camp, però ho odiava, i el director de l’escola el va convèncer perquè es reincorporés. Va convertir-se en el millor estudiant.


Quan al 1665 es va retirar al camp amb la seva família a causa d’una epidèmia de pesta bubònica, va ser una de les èpoques de Newton més plena de descobriments, va descobrir la llei de gravitació universal, desenvolupa el seu càlcul de fluxions, generalitza el teorema del binomi i posa de manifest la naturalesa física dels colors. Tot i així, Newton guarda en secret els seus descobriments i torna a Cambridge al 1667.


Al llarg de tota la seva vida, va fent descobriments, i fa que avancin els camps que estudiava.
Newton té moltes cites cèlebres, però una de les més famoses va ser una que va escriure en una carta per Robert Hooke, que deia: <Si he vist més enllà és perquè estava damunt d’espatlles de gegants> En aquesta cita queda reflectida la modèstia que caracteritzava a Newton. 


Vídeo sobre la llei de Newton "Every action has a reaction"

Estudi del bioma estepes i praderies. (Clàudia)

És un bioma que es localitza en un territori pla i extens. És propi de climes extrems i d’escasses precipitacions. S’associa el nom de desert fred per diferenciar-lo amb els deserts tòrrids.

La seva situació es lluny del mar,. Amb un clima àrid continental, amb grans variacions tèrmiques entre estiu i hivern, i poques precipitacions (menys de 500 mm anuals).

En la seva vegetació hi predominen les herbes baixes i els matolls.

Hi viuen animals en poca varietat, ja que és un clima molt dur.

La terra conté molts minerals i molt poca matèria orgànica, fent així, que hi hagi una gran dificultat per que hi neixi vegetació.

Quan hi ha molt contingut d’òxid de ferro en el terra, a partir d’una acció química la terra canvia a tons vermellosos. 

Tipus d’estepes.

• Estepa asiàtic.

Està associat amb un clima continental semi àrid, caracteritzat amb uns estius calorosos i uns hiverns freds i secs.

A causa del clima, els estepes són habitats per poques varietats t’especies.

Per exemple: herbívors com els cavalls, bisons, la saiga i el cavall de Przewalski.. Rosegadors com la marmota bobac o marmota de les estepes. Aus com l’àliga estepària, el pioc salvatge, la grulla damisela.

La vegetació es escassa, les plantes tenen arrels molt profundes per poder aconseguir aigua.

Les més comuns són: l’ajenjo negre, espigueta blava, gagea, l’herba crestada, ranúncul i la Juncia.

          Àliga estepària

         Saiga

      Marmota bobac

            Gagea

 

 Ajenjo negre

Juncia

espiguieta blava

• Estepa nord-americana

La seva situació s’exten des del sud de Canadà fins al nord de Mèxic, passant per els estats de Colorado, Kansas, Montana, Nebraska, Nou Mèxic, Dakota del nord, Dakota del sud, Oklahoma, Texas, i Wyoming.

Es caracteritza per el seu clima, ja que no és tant fort com l’asiàtic.

La seva vegetació és dominada per prats i camps de conreu, és a dir, es una praderia .

Els estepes són habitats, pràcticament per bisons americans i cynomys.

Bisó americà

 

cynomys

• Estepa subtropical

És situa a les regions d’Europa a prop del mar Mediterrani. Consten d’un clima i una vegetació molt semblant a de els altres estepes.

Per exemple: Sicília, Zaragoza, Almeria.

També hi ha l’estepa subtropical ha Argentina la Región papmera o la Pampa. I a Chile la Pampa magallànica.

Els Monegros  (Zaragoza) 

Desert de Tabernas (Almeria)

Pampa Argentina

Curiositat:

Hi ha molts estepes i praderies com ara l’estepa ibèric, l’estepa arbustiu mediterrani, l’estepa de Anatòlia central, l’estepa d’Orient Pròxim, l’estepa del Sàhara septentrional, l’estepa pòntic, l’estepa i desert d’Azerbaiyan, l’estepa i sabana del Sàhara meridional,estepa Patagònia,  entre d’altres.

estepa i sabana del Sàhara meridional.

 estepa Patagònica

 

 

Estudi dels biomes marins (Laura)

CARACTERÍSTIQUES
Els biomes marins ocupen, aproximadament, tres quartes parts de la superfície de la Terra, és a dir, és el bioma més extès de la Terra.
Les algues, que formen part del bioma marí, són les que proporcionen una gran part de l'oxigen que es necessita a la Terra, per tant, sense els biomes marins ens faltaria oxigen.

Els biomes marins es divideixen en tres zones: els oceans, els esculls de corall i els estuaris.

OCEANS:
Són el més gran de tots els ecosistemes. Ocupen una gran part de la superfície de la Terra. Les regions oceàniques estan separades en zones: marea,  pelàlgica, bentos i abisal. Cada zona té una gran diversitat d'espècies.

La zona de marea és una zona que està tan submergida com descoberta, per culpa d'això, les comunitats que habiten en aquestes zones, pateixen uns canvis constants. En zones on només arriben les marees més altes hi haurà algunes espècies d'algues i mol·luscs, en terrenys submergits durant plenamar, hi ha més varietat d'algues i animals petits, com crancs, cargols hervíbors, estrelles de mar i peixos petits. Les zones que només estan descobertes durant les marees més baixes, hi ha invertebrats, peixos i algues. Les zones de marees en costes sorrenques, les ones fan fang, i la sorra està en moviments constant, i molt poques algues i plantes poden establir-s'hi, respecte a la fauna, podem trobar-hi cucs, cloïses, etc.

La zona pelàgica, és l'oceà obert. Normalment, les temperatures a la zona pelàgica són baixes, però no es pot donar un interval de temperatures, ja que a causa dels corrents marins (càlids i freds) les temperatures canvien constantment. La flora de la zona pelàgica inclou algues de superfície. La fauna inclou moltes espècies de peix, i alguns mamífers marins, com balenes i dofins. Per la majoria de les espècies que hi habiten, l'aliment principal és el plàcton.

La zona del bentos és la zona que està a sota de la pelàgica. El fons d'aquesta està format per sorra i organismes morts. La temperatura del bentos és més baixa que la de la zona pelàgica, ja que està més a prop de la zona abissal i la llum no pot arribar per tan avall. La flora està formada per algues (principalment) i la fauna inclou tot tipus de bacteris, fongs, esponges, anèmones de mar, cucs, estrelles de mar i peixos

La zona abissal és l'oceà profund. En aquesta zona, l'aigua té una temperatura molt baixa, la pressió és molt alta, el contigut en oxigen també, però hi ha escassetat de nutrients. A la zona abissal no hi arriba gens de llum. La fauna d'aquesta zona és molt escassa. I no existeix la vegetació, ja que a falta de presència de llum no hi ha la fotosíntesi, i per tant les algues i altres plantes no hi poden créixer.


ESCULLS DE CORALL:
Els esculls de corall estan distribuits en zones poc profundes i càlides. Les podem trobar com barreres al llarg dels continents (Gran Barrera de Corall Australiana). Lògicament, els principals organismes que habiten als esculls coral·lins són coralls. Les aigües on hi ha esculls coral·lins són bastant pobres en nutrients, ja que els coralls obtenen nutrients a través de les algues i del plàcton. A part de coralls, els esculls inclouen algunes espècies de microorganismes, invertebrats, peixos, garotes, pops i estrelles de mar.


ESTUARIS:
Els estuaris són zones on els corrents d'aigua dolça i rius es mesclen amb els oceans i mars. Aquesta mescla d'aigües tant diferents, creen un ecosistema molt interessant i únic. En la flora podem trobar alguesm herbes de pantà i arbres de mangles (aquests últims només es troben al Tròpic). Als estuaris la fauna és molt diversa (cucs, ostres, crancs, etc.)



Les zones de color blau són els llocs on hi ha biomes marins

   FOTOGRAFIES

  FAUNA

Estrella de mar

Tortuga marina

Peix pallasso

Escull coral·lí

FLORA:

Alga lignina

Alga vermella

Alga marina

Anèmona

PAISATGE:

Gran Barrera de Corall Australiana

Estuari

Oceà

Marees

CURIOSITATS

Tot i que els biomes marins són els que ocupen més extenció de la superfície terrestre, hi ha més varietat d'espècies (tant de flora com de fauna) en els biomes terrestres.

REFERÈNCIES

Google

Wikipedia, la enciclopedia libre

UCMP- University of California Museum of  Paleontology

National Geographic

Bosc de Conifares o Taigà

Marta Martínez Pardo

BOSC DE CONIFERES O TAIGÀ
La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.
Aquest boscos ocupen grans extensions del països escandinaus com el nord de Rússia, Mongòlia, el Nord de la Xina, el Canadà i una gran part dels Estats Units.

CLIMA
Les temperatures mitjanes sempre estan per sota de zero i les glaçades continuen durant la primavera. Segueix un període de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals de l’estiu ja torna a glaçar. La taigà en general es fa en zones amb temperatures d’estiu per sobre dels 10º C.
L’hivern es molt fred però a gran part del bioma en aquesta estació hi neva molt poc per la presencia d’un persistent anticicló, però tot i això el sòl pot estar nevat durant nou mesos. Això fa que la humitat ambiental sigui baixa i amb poc vent i a causa de l’alta latitud, durant l’època freda les hores de llum són molt poques.

Canadà.

Alaska

Bosc d'Alerce (Canadà).

Subèria (Rússia).





SÓLS

A la major part d'aquest bioma el sòl està perpètuament glaçat (permagel) i només es fon la capa superficial, poc més d'un metre, on arrela la vegetació.

FAUNA
Entre els grans mamífers destaca l'ós bru o gris. Els rens (caribú a Nord-americà) es refugien a la taigà durant l'hivern i mengen brots de coníferes i la seva escorça. L'ant és un gran cèrvid més meridional que els rens. El llop, la guineu i el senglar (de mida més grossa que els que viuen en latituds més meridionals) són sempre presents. També hi ha molts petits mamífers i unes 300 espècies d'ocells dels quals només una trentena hi hivernen.

Llops

Ós Bru.

Guineu.

Rens.

Senglar.

FLORA I VEGETACIÓ

Hi ha dos tipus de taigà la d'arbredes denses amb molsa al sotabosc i la d'arbredes clares amb líquens.
Les especies de taigà ocupen gran part del territori per lo tant vegetació domina al paisatge.
A la taigà hi creixen principalment coníferes com el pi roig, que és una subespècie diferent de la que creix en llocs més meridionals com Andalusia i diferents especies d’avets i picea es troben a Euràsia i Nord-americà on la flora es més rica perquè desprès de la glaciacions la vegetació no ha trobat obstacles geogràfics per expandir-se. Els bedolls i pollancres també es troben com a successió natural després dels incendis o la costat del rius. També si poden trobar diferents tipus de mola recobreixen el sotabosc. Entre els petits arbusts és molt corrent el nabiu.
Sovint es forma el que hom anomena "drunken forests" literalment boscs beguts, que es formen quan la capa de permagel es fon i els arbres, al perdre el seu suport, queden inclinats en diferents direccions.

Avet.

Badoll.

Pi Roig.

Picea.

Pollancre.

CURIOSITATS:

La paraula taigà és un préstec de l'idioma rus i aquest de les llengües turques. Es fa servir tant per Euràsia com per a Nordamèrica, que són els únics llocs on s'estén aquest tipus de vegetació, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos. Bosc boreal de coníferes és un sinònim de taigà