Els biomes marins ocupen, aproximadament, tres quartes parts de la superfície de la Terra, és a dir, és el bioma més extès de la Terra.
Les algues, que formen part del bioma marí, són les que proporcionen una gran part de l'oxigen que es necessita a la Terra, per tant, sense els biomes marins ens faltaria oxigen.
Els biomes marins es divideixen en tres zones: els oceans, els esculls de corall i els estuaris.
OCEANS:
Són el més gran de tots els ecosistemes. Ocupen una gran part de la superfície de la Terra. Les regions oceàniques estan separades en zones: marea, pelàlgica, bentos i abisal. Cada zona té una gran diversitat d'espècies.
La zona de marea és una zona que està tan submergida com descoberta, per culpa d'això, les comunitats que habiten en aquestes zones, pateixen uns canvis constants. En zones on només arriben les marees més altes hi haurà algunes espècies d'algues i mol·luscs, en terrenys submergits durant plenamar, hi ha més varietat d'algues i animals petits, com crancs, cargols hervíbors, estrelles de mar i peixos petits. Les zones que només estan descobertes durant les marees més baixes, hi ha invertebrats, peixos i algues. Les zones de marees en costes sorrenques, les ones fan fang, i la sorra està en moviments constant, i molt poques algues i plantes poden establir-s'hi, respecte a la fauna, podem trobar-hi cucs, cloïses, etc.
La zona pelàgica, és l'oceà obert. Normalment, les temperatures a la zona pelàgica són baixes, però no es pot donar un interval de temperatures, ja que a causa dels corrents marins (càlids i freds) les temperatures canvien constantment. La flora de la zona pelàgica inclou algues de superfície. La fauna inclou moltes espècies de peix, i alguns mamífers marins, com balenes i dofins. Per la majoria de les espècies que hi habiten, l'aliment principal és el plàcton.
La zona del bentos és la zona que està a sota de la pelàgica. El fons d'aquesta està format per sorra i organismes morts. La temperatura del bentos és més baixa que la de la zona pelàgica, ja que està més a prop de la zona abissal i la llum no pot arribar per tan avall. La flora està formada per algues (principalment) i la fauna inclou tot tipus de bacteris, fongs, esponges, anèmones de mar, cucs, estrelles de mar i peixos
La zona abissal és l'oceà profund. En aquesta zona, l'aigua té una temperatura molt baixa, la pressió és molt alta, el contigut en oxigen també, però hi ha escassetat de nutrients. A la zona abissal no hi arriba gens de llum. La fauna d'aquesta zona és molt escassa. I no existeix la vegetació, ja que a falta de presència de llum no hi ha la fotosíntesi, i per tant les algues i altres plantes no hi poden créixer.
ESCULLS DE CORALL:
Els esculls de corall estan distribuits en zones poc profundes i càlides. Les podem trobar com barreres al llarg dels continents (Gran Barrera de Corall Australiana). Lògicament, els principals organismes que habiten als esculls coral·lins són coralls. Les aigües on hi ha esculls coral·lins són bastant pobres en nutrients, ja que els coralls obtenen nutrients a través de les algues i del plàcton. A part de coralls, els esculls inclouen algunes espècies de microorganismes, invertebrats, peixos, garotes, pops i estrelles de mar.
ESTUARIS:
Els estuaris són zones on els corrents d'aigua dolça i rius es mesclen amb els oceans i mars. Aquesta mescla d'aigües tant diferents, creen un ecosistema molt interessant i únic. En la flora podem trobar alguesm herbes de pantà i arbres de mangles (aquests últims només es troben al Tròpic). Als estuaris la fauna és molt diversa (cucs, ostres, crancs, etc.)
Les zones de color blau són els llocs on hi ha biomes marins |
FAUNA
Estrella de mar
Tortuga marina
Peix pallasso
Escull coral·lí
FLORA:
Alga lignina
Alga vermella
Alga marina
Anèmona
PAISATGE:
Gran Barrera de Corall Australiana
Estuari
Oceà
Marees
CURIOSITATS
Tot i que els biomes marins són els que ocupen més extenció de la superfície terrestre, hi ha més varietat d'espècies (tant de flora com de fauna) en els biomes terrestres.
REFERÈNCIES
Google
Wikipedia, la enciclopedia libre
UCMP- University of California Museum of Paleontology
National Geographic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada