Marta Martínez Pardo
BOSC DE CONIFERES O TAIGÀ
La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.
Aquest boscos ocupen grans extensions del països escandinaus com el nord de Rússia, Mongòlia, el Nord de la Xina, el Canadà i una gran part dels Estats Units.
La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.
Aquest boscos ocupen grans extensions del països escandinaus com el nord de Rússia, Mongòlia, el Nord de la Xina, el Canadà i una gran part dels Estats Units.
CLIMA
Les temperatures mitjanes sempre estan per sota de zero i les glaçades continuen durant la primavera. Segueix un període de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals de l’estiu ja torna a glaçar. La taigà en general es fa en zones amb temperatures d’estiu per sobre dels 10º C.
L’hivern es molt fred però a gran part del bioma en aquesta estació hi neva molt poc per la presencia d’un persistent anticicló, però tot i això el sòl pot estar nevat durant nou mesos. Això fa que la humitat ambiental sigui baixa i amb poc vent i a causa de l’alta latitud, durant l’època freda les hores de llum són molt poques.
Les temperatures mitjanes sempre estan per sota de zero i les glaçades continuen durant la primavera. Segueix un període de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals de l’estiu ja torna a glaçar. La taigà en general es fa en zones amb temperatures d’estiu per sobre dels 10º C.
L’hivern es molt fred però a gran part del bioma en aquesta estació hi neva molt poc per la presencia d’un persistent anticicló, però tot i això el sòl pot estar nevat durant nou mesos. Això fa que la humitat ambiental sigui baixa i amb poc vent i a causa de l’alta latitud, durant l’època freda les hores de llum són molt poques.
Canadà.
Alaska
Bosc d'Alerce (Canadà).
Subèria (Rússia).
SÓLS
SÓLS
A la major part d'aquest bioma el sòl està perpètuament glaçat (permagel) i només es fon la capa superficial, poc més d'un metre, on arrela la vegetació.
FAUNA
Entre els grans mamífers destaca l'ós bru o gris. Els rens (caribú a Nord-americà) es refugien a la taigà durant l'hivern i mengen brots de coníferes i la seva escorça. L'ant és un gran cèrvid més meridional que els rens. El llop, la guineu i el senglar (de mida més grossa que els que viuen en latituds més meridionals) són sempre presents. També hi ha molts petits mamífers i unes 300 espècies d'ocells dels quals només una trentena hi hivernen.
Entre els grans mamífers destaca l'ós bru o gris. Els rens (caribú a Nord-americà) es refugien a la taigà durant l'hivern i mengen brots de coníferes i la seva escorça. L'ant és un gran cèrvid més meridional que els rens. El llop, la guineu i el senglar (de mida més grossa que els que viuen en latituds més meridionals) són sempre presents. També hi ha molts petits mamífers i unes 300 espècies d'ocells dels quals només una trentena hi hivernen.
Llops
Ós Bru.
Guineu.
Rens.
Senglar.
Hi ha dos tipus de taigà la d'arbredes denses amb molsa al sotabosc i la d'arbredes clares amb líquens.
Les especies de taigà ocupen gran part del territori per lo tant vegetació domina al paisatge.
A la taigà hi creixen principalment coníferes com el pi roig, que és una subespècie diferent de la que creix en llocs més meridionals com Andalusia i diferents especies d’avets i picea es troben a Euràsia i Nord-americà on la flora es més rica perquè desprès de la glaciacions la vegetació no ha trobat obstacles geogràfics per expandir-se. Els bedolls i pollancres també es troben com a successió natural després dels incendis o la costat del rius. També si poden trobar diferents tipus de mola recobreixen el sotabosc. Entre els petits arbusts és molt corrent el nabiu.
Sovint es forma el que hom anomena "drunken forests" literalment boscs beguts, que es formen quan la capa de permagel es fon i els arbres, al perdre el seu suport, queden inclinats en diferents direccions.
Les especies de taigà ocupen gran part del territori per lo tant vegetació domina al paisatge.
A la taigà hi creixen principalment coníferes com el pi roig, que és una subespècie diferent de la que creix en llocs més meridionals com Andalusia i diferents especies d’avets i picea es troben a Euràsia i Nord-americà on la flora es més rica perquè desprès de la glaciacions la vegetació no ha trobat obstacles geogràfics per expandir-se. Els bedolls i pollancres també es troben com a successió natural després dels incendis o la costat del rius. També si poden trobar diferents tipus de mola recobreixen el sotabosc. Entre els petits arbusts és molt corrent el nabiu.
Sovint es forma el que hom anomena "drunken forests" literalment boscs beguts, que es formen quan la capa de permagel es fon i els arbres, al perdre el seu suport, queden inclinats en diferents direccions.
Avet.
Badoll.
Pi Roig.
Picea.
Pollancre.
La paraula taigà és un préstec de l'idioma rus i aquest de les llengües turques. Es fa servir tant per Euràsia com per a Nordamèrica, que són els únics llocs on s'estén aquest tipus de vegetació, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos. Bosc boreal de coníferes és un sinònim de taigà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada